Aquesta pàgina neix amb el propòsit de rendir un homenatge a qui amb senzillessa, va donar la seva vida al coneixement i pràctica de la mèdicina, en època de còlera i altres epidèmies i a l'estudi sense treva de noves idees de la psicològia aplicada a la medicina.
El que sé, és fruit de converses familiars, d'investigacions personals i d'alguna publicació de l'època. Totes les dades han sigut degudament contrastades i documentades.
-----ooooo0O0oooo-----
Va néixer el 21 de Febrer de 1860 a Almenar, un poble de la província de Lleida; va fer els seus estudis de batxillerat a l'institut d'aquesta poblaciò i els de medicina a la universitat de Barcelona. Una vegada acabats els seus estudis al complir els 20 anys d'edat, es va traslladar al seu poble natal on va exercir la medicina durant tres anys. D'allá va anar a Manresa, i en aquesta important població fabril, va lluitar contra el còlera de 1885, amb tal abnegació, que l'ajuntament va recompensar els seus actes humanitaris atorgant-li un diploma d'honor, i la junta d'auxilis, una medalla de plata. Després de quatre anys d'assistència facultativa a Manresa es va traslladar a Barcelona on va exercir com metge lliure, contant amb una nodrida clientela.
Analista per costum, observador per temperament, filòsof per necessitat i escriptor per vocació, la seva ploma va col•laborar en diverses publicacions, com "El Diario Médico", "Revista de medicina dosimétrica", "Enciclopèdia mèdico-farmacèutica", "Revue de medecine dosimetrique de Paris" i altres.
Entra la seva bibliografia, figura una "Topografía médica de Manresa", (manuscrit del 1889), que fou premiada en concurs per la "Real Acadèmia de Medicina" de Barcelona, de la qual fou acadèmic corresponent pel seu treball titulat; Oïda interna, sensacions sonores subjectives. A més va publicar els següents títols: El periespíritu y las enfermedades (Barcelona 1900), al mateix any escrigué: La enfermedad de los místicos (patologia-psiquica, Editorial Sant Martin); En 1904, Los estados subconcientes y las aberraciones de la personalidad, (Ed. Maucci, s. a.), La delincuencia en los niños, Causas y remedios, en 1910. En 1914 va titular, El espiritu de las religiones y el espiritualismo racionalista, ( fruit de conferències donades en centres d'estudis psicològics de Barcelona i Sabadell, el desembre de 1913 i Gener de 1914). Orientaciones anímicas al 1921. Va traduir també molts articles i obres com; La exteriorización de la motilidad, del Conde de Roche, i la Psicologia experimental, del Dr. Pablo Gibier, así como Las Vies sucessives, de Gabriel Delaneé.
Va dir d'ell un contemporani seu, el Dr. Salcedo; la seva gran afició literària fa que el Sr. Melcior sigui un tant reservat, poc comunicatiu, com si s'abstragués de quant li envolta per a no distreure de la seva imaginació el que més li complau, l'estudi de la vida, per ser ella capaç d'ensenyar’nos totes les relacions de les coses definides entre si, com diria el savi Marques de Guadalerzas, de qui Melcior era fervent seguidor de les doctrines filosòfiques d'aquest exími mestre.
Al Setembre de 1.900, participà al Congrès Internacional Espiritista, celebrat a Paris.
Al 1907 titulà al seu nou manoscrit; Memòria, on es pregunta, ¿ pot considerar-se la voluntat com una força medicatriu?. Terapèutica d'aquesta potència anímica, quan aquesta es afeblida i pertorbada. Per aquest treball al gener de 1907 va ser agraciat per la Real Acadèmia de Medicina de Madrid, amb el premi de la mateixa, consistent en medalla d'or, dos-cents exemplars del treball, el títol d'Acadèmic corresponent i uns milers de reals, que segons escríts de l'època, era un guardó ambicionat per molts, no per la materialitat del premi, sinó pel concepte moral que això significa entre la classe mèdica, doncs el seu atorgament revesteix un minucios i escrupolós examen abans que la Corporació sancionés el mèrit de cadascuna de les Memòries presentades a concurs, que van anar en nombre de cinc i que totes elles es confirma el que s'ha dit, que els estudis filosòfics són un poderós auxiliar de la ciència hipocrática.Si haguéssim de fer una anàlisi del lluminós treball del Sr. Melcior, (destaca un cronista mèdic de l'època), caldria omplir moltes quartilles; bastaría saber que després d'un próleg oportunisim, divideix la matèria en sis capítols, ocupant-se en el primer del concepte de la vida, conforme a diversos sistemes filosòfics, el materialisme i el vitalisme i les relacions entre el psíquic i el físic; en el segon estudia la voluntat, la solidaritat orgànica; en el tercer parla de la força medicatruz, apreciació dels seus aspectes i del com la voluntat pot actuar amb tal caràcter; en la cambra estudia la voluntat, la seva varietat d'acció sobre l'organisme, les seves relacions amb la fé, les seves alteracions abúlicas i la suggestió com recurs terapèutic ; en el cinquè s'ocupa de les alteracions debilitants i perturbadoras de la voluntat en els seus diferents aspectes; en l'últim capitulo estudia la terapèutica moral , física i farmacológica d'aquesta facultat i per fi, acaba la seva important Memòria amb un meditat epíleg, en el qual l'autor arrodoneix el seu pensament.
Per altra banda llegim; No tenim necessitat d'entrar en els detalls, ja que la seva obra ha estat jutjada favorablement per la corporació més alta que representa a la medicina en el nostre país, que al premiar al Sr. Melcior ha trobat en el seu treball un criteri fírme, sòlid i maduradament exposat que revela experiència clínica , aplicada a l'estudi de la voluntat quan les seves energies decauen. Bastarà solsament aquest fet per a donar a conèixer als nostres lectors al metge-filosof, Melcior Farré, que agrada relacionar el psíquic amb el físic, declarant-se vitalista sense apassionament de secta, apostillaba Le correspondant Médical (propietat de Monsieur Dalloz, amb seu en Paris) en el seu nombre de 1907.
L'any 1917 va viatjar a Buenos Aires, on hi va fer estada fins el 1919, deixant una clara i extensa empremta del seu saber dialèctic i literari, pel que fa a l'estudi de la psicologia aplicada a la medicina. Rebent per to això, el reconeixement i admiraciò de la classe mèdica argentina.
Noms d'aquella època que honraven la médicina a Espanya en general i molt particularment a Catalunya eren els, Rodríguez Méndez, els Comenges, els Fargas, els Cardenals, Boteys, Vidals i Barraquer, els Martinez, Vargas, els Escuders?, per nomenar alguns.
Era home de gran modèstia, que la seva vida girava en un d'aquests grups que retrets, no manifesten els seus talents; que satisfan la seva ambició amb estudis on les idees, constituint nebulosas, només són compreses per aquells molt versats en Metafisica, que d'aquest gènere d'estudis abstractes fan aplicació a la medicina en el terreny filosòfic; i ja sabem, que per aquell temps, després d'atendre als malalts-clients i de llegir una mica del molt que es publicava en ciències mèdiques, es entreguasin, si més no un moment, a assaborir les lucubraciones dels mestres clàssics en filosofia.
El seu amic el Dr. Salcedo afirmava en un escrit; No és el Dr. Melcior Farré dels que desconeixen les doctrines filosòfiques, tot el contrari, segueix Melcior el consell de grans filòsofs, com l'abans descrit Marques de Guadalerzas, que a l'encoratjar el nostre esperit ens diu; "Els que vagin mes allà, pocs o molts, són els quals dediquin, si més no alguns moments dels seus ocis a la meditació i a l'estudi del seu propi pensament, evocat sempre en el fons de la consciència, aniran a poc a poc trobant relacions abans no pensades, que començant per albors gairebé imperceptibles, acabaran per convertir-se en sol esplendid que tot ho il•lumini".
Casat amb Camila Casanovas Dalmau (1858-1903), de Rajadell (Bages), va tenir dos fills, Genaro (1884-1950), que fou mètge del poble de Sallent i Victor (1886-1919).
Quedànt vidu, va contraure matrimoni en segonas nupcies, amb Dolores Gargallo Alcayde (1873-1948), de qui va tenir una filla, Mercedes (1905-1932).
Malalt de cirrosis atròfica, morì al seu domicili de Barcelona, el dia 20 de Juny de 1.929 als 69 anys, deixant una trajectoria d'una gran humanitat, i d'una dedicaciò de total lliurament als seus malalts , i molt en especial, al estudi de les malalties d'origen metafísic.
-----ooooo0O0ooooo-----
